.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«Jesucrist és imatge del Déu invisible»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Abraham a l’alzina de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta. Alçà els ulls i veié tres homes aturats davant d’ell. Així que els veié corregué a rebre’ls des de l’entrada de la tenda, es prosternà, inclinà el front fins a terra i digué: «Senyor, si m’heu concedit el vostre favor, us prego que no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent. Permeteu que portin aigua per rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra de l’alzina. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que us ha fet passar prop del vostre servent.» Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit.» Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara: «Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets.» Després corregué cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida. Quan tot era a punt, prengué mató, llet i el vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d’ells sota l’ombra de l’alzina, mentre ells menjaven. Llavors li preguntaren: «On és Sara la teva esposa?» Abraham respongué: «És dintre la tenda.» Ell li digué: «L’any que ve tornaré aquí, i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill.»

Gn 18,1-10a

Salm Responsorial

R. Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?   

Qui podrà viure a la muntanya sagrada? 
El qui obra honradament i practica la justícia, 
diu la veritat tal com la pensa; 
quan parla, no escampa calúmnies.  R

Mai no fa mal al proïsme,

ni carrega a ningú res infamant, 
compten poc als seus ulls els descreguts, 
honra i aprecia els fidels del Senyor. R

No fia els seus diners a interès, 
ni es ven per condemnar cap innocent. 
El qui obra així mai no caurà. R

Sl 14,1b-3a.3b-4b.5 (R.: 1a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, ara estic content de patir per vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist en bé del seu cos, que és l’Església. Ara jo sóc servidor d’aquesta Església: Déu m’ha confiat la missió de dur a terme en vosaltres les seves promeses, el seu misteri i secret, que d’ençà que existeixen els segles i les generacions humanes ell guardava amagat, però que ara ha revelat al seu poble sant. Déu ha volgut fer-li conèixer la riquesa i la grandesa d’aquest misteri que ell es proposava a favor dels qui no són jueus. El propòsit de Déu és aquest: que Crist, l’esperança de la glòria que ha de venir, estigui en vosaltres. Nosaltres l’anunciem. Sense fer distincions, amonestem tots els homes i els instruïm en tots els secrets de la saviesa per conduir-los al terme del seu desplegament en Crist.

Col 1,24-28

Lectura de l’evangeli segons sant Luch

En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafagada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m’ajudi.» El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa.»

Lc 10,38-42

"Per agradar Déu de debò cal escoltar-lo de prop"

Abraham acull amb hospitalitat uns hostes diversament presentats com tres homes, dos homes i uns homes. També es parla d’un dels hostes a qui Abraham anomena Senyor o el Senyor. El verset-títol diu: El Senyor s’aparegué a Abraham a l’alzina de Mambré.
Comentaris de sants Pares hi veien insinuada la Trinitat.
El relat, volgudament ambigu, vol expressar a la vegada la proximitat i la transcendència de Déu.
Després del banquet, el diàleg se centra en Sara de la qual ell li digué: «L’any que ve Sara haurà tingut un fill.»
Després de l’himne cristològic i l’apèndix homilètic, Col parla dels sofriments per l’evangelització fixant-se en Pau, servidor de l’Església que és el cos de Crist. L’Apòstol està content de patir per vosaltres continuant en pròpia carn allò que «falta» als sofriments de Crist.
Què pot faltar encara als sofriments de Crist? El valor redemptor total i perfecte del Misteri pasqual de Crist és veritat de fe! «No hi ha hagut, no hi ha ni haurà cap home pel qual Crist no hagi patit» (CCE 605).
Els sofriments/«tribulacions de» Crist són els inherents a la vida de tot cristià —i més un Apòstol— que, com a cos de Crist, ha de reproduir a la seva vida personal l’estil i la quota de tribulacions pròpies «de» Crist. Per a ser «de» Crist cal viure «com» Crist, prenent cadascú la seva creu.
L’episodi de Marta i Maria —exclusiu de Lc— té lloc mentre feien camí cap a Jerusalem; i vol remarcar el caràcter modèlic de l’actitud de Maria que, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula.
Marta, atrafegada per obsequiar-lo, diu: Senyor, digues-li a la meva germana que m’ajudi (sembla que amb raó!).
Sorprèn Jesús dient: Només una cosa és necessària.
El treball atrafegat per obsequiar Jesús —i tots «els seus germans més petits» (Mt 25,40)— no és important? Sí!
Maria ha escollit «la part millor». Així l’única cosa necessària no és excloent sinó que n’inclou d’altres.
Tothom qui, assegut als peus del Senyor, escolta la seva paraula el sent dir: «Veniu, beneits del meu Pare, perquè tenia fam i em donàreu menjar. Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus, m’ho fèieu a mi.»

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES